EPBCN - Seminari de psicoanàlisi freudiana II

P R O G R A M A
2 0 1 1- 2 0 1 2

1 Perspectives de l'anàlisi després de l'entusiasme i de la depressió. Progrés intern, saber inconscient i increment d'autoritat..

Psicologia de les masses. Un assaig sobre la -clínica ampliada-. Un concepte pensat per a la investigació i extensió de la psicoanàlisi.

2 Primeres entrevistes, jocs preliminars. Temps i diners, o sigui, cap menudesa. La iniciació del tractament.

El gir conceptual i la transformació clínica a partir del jo i l'això. El jo no és una entitat, sinó el que ha de ser pensat i elaborat.

3 Quina acció li correspon a l'analista al manament ètic de l'associació lliure. Els consells provenen de principis.

L'avenir d'una il•lusió. Il•lusió, creença, ideologia, formacions a investigar en el discurs psicoanalític.

4 L'ús de la interpretació dels somnis i el moment transferencial del relat oníric en l'esdevenir analític. El melic del tractament.

Sobre la interpretació. El seu estatus en la psicoanàlisi i en el plànol hermenèutic. Es pot considerar un acte obsolet com sostenen algunes orientacions?

5 Els oblits, el temps i altres afeccions en la producció de la memòria. Els records encobridors.

Noves reflexions sobre el vell problema: l’enveja

6 Palanca de transformació subjectiva i potent escull resistencial. La dinàmica de la transferència en l'anàlisi.

Múltiples plànols i qüestions. L'afecte, la representació i la memòria en un historial clínic de Freud. Hipòtesi per a una investigació en continuïtat.

7 L'esdevenir psíquic segons els seus dos principis: el de plaure i el de realitat. I més enllà.

La transferència en el plànol clínic i institucional. Una elucidació i articulació necessàries.

8 Reproducció de l'oblit i del que no va poder ser oblidat. Repetició, elaboració.

La implicació psicoanalítica i institucional. Un concepte complex no reductible al seu ús i sentit comú.

9 Jornades XII: Obertures en psicoanàlisi.

10 Puntualitzacions en quant a l'amor de transferència. Ni acceptar i respondre, ni rebutjar. I llavors?

La sublimació com a treball i com a procés. Una idea sobre l'esdevenir de la mateixa.

11 Una volta sobre El malestar en la cultura. Connexions i importància dels seus desenvolupaments. Són actuals les seves postulacions?

Trobada de clausura.

* L’EPBCN implementa, dues vegades per any i de forma asincrònica, un dispositiu de formació analítica que denominem <Supervisió Oberta>. El mateix és part indissoluble d'aquesta formació i un dels seus eixos centrals. La presentació de casos, realitzada de manera pautada (exposició, modalitat convergent dels supervisors, participació regulada dels assistents, etc.) i rigorosa, converteix al dispositiu esmentat en un element rellevant i imprescindible de l'aprenentatge psicoanalític, tal com es desenvolupa en la nostra institució.

Bibliografia general de referència

Veure programes anteriors del Seminari de la Psicoanálisisi Freudiano II